«Protegir els periodistes a la peça costi el que costi» és el lema de la campanya que han llançat els sindicats francesos de periodistes i diversos col·lectius sectorials de la professió per aconseguir que els pigistes –terme francès per designar els freelances– no paguin la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus per sobre de la resta professió, com succeeix, sense anar més lluny, a l'Estat espanyol. Els sindicats recorden el discurs del president de la República Francesa, Emmanuel Macron, el 16 de març passat, en el qual va afirmar que «cap francès no serà deixat sense recursos. Farem el possible perquè el conjunt de les treballadores i dels treballadors tingui la seguretat que podrà comprar i seguir fent la seva vida.»

També diuen en aquesta nota que el President de la República es va convertir en defensor dels més precaris i en suport a tots els assalariats del país, però tot sembla complicar-se quan es tracta dels periodistes a la peça. La noció de solidaritat cedeix finalment el pas del lobbing patronal. I això succeeix en un context en què un periodista de cada tres a França treballa a la peça». A Espanya no hi ha dades perquè com no hi ha una llei com a França que reguli el funcionament del periodisme, no hi ha tampoc un registre oficial de professionals a la peça.

«El ministeri de la Cultura treballa sobre un decret que ha d'aparèixer els pròxims dies, que determinarà sobretot la normativa d'indemnització dels periodistes a la peça. Aquests són essencials en la producció d'una informació de qualitat, en un moment on el públic s'ha d'enfrontar als falsos rumors i a la desinformació. Ara bé, segons un estudi recent de la Scam –una entitat francesa que agrupa els autors multimèdia–, la meitat dels assalariats/des no-permanents guanya menys de 20 000 euros l'any per part de diversos empresaris.» Aquestes organitzacions asseguren que els editors de premsa «estan fent una forta pressió sobre els ministeris de Treball i de Cultura per exonerar-se de les seves obligacions d'empresaris cap als periodistes més precaris». Així, els sindicats representatius de la professió a França fan una crida al ministre de Cultura «i a la responsabilitat col·lectiva dels editors de premsa perquè cada periodista pigiste sigui indemnitzat segons els mateixos criteris que cada periodista en plantilla. No pot haver-hi desigualtat de tracte entre assalariats aixecant del mateix estatut, del mateix conveni col·lectiu». Es refereix a un conveni col·lectiu de la professió que a França existeix perquè hi ha lleis que regulen el funcionament del periodisme i la comunicació i a l'Estat espanyol, encara no, contràriament al que fa dècades que reivindiquem els sindicats de periodistes.

Per tal que els pigiste es puguin beneficiar dels mateixos drets, les organitzacions sindicals representatives de periodistes SNJ – SNJ-CGT – CFDT-Periodistes i SGJ-FO exigeixen:
• la integració dels periodistes a la peça en les demandes d'activitat parcial dipositades per les empreses, i l'entrega de la indemnització d'activitat parcial per l'empresari, tal com es fa per al personal en plantilla;
• el llindar d'integració següent: periodistes a la peça havent rebut almenys tres fulls de salari, consecutius o no, en els 12 mesos que precedeix la petició, de la qual dos en els 4 últims mesos (o col·laboració a l'última aparició en el cas dels trimestrals);
• el càlcul de la indemnització basat en la mitjana dels salaris dels 12 mesos precedents al dipòsit de la demanda (o des de la primera fitxa de paga per a aquells que han començat a col·laborar des de fa menys d'un any);
• la possibilitat per a l'administració de verificar els imports declarats per les empreses a través dels organismes que fan seguiment dels ingressos dels pigistes.
• la integració en el dispositiu d'activitat parcial dels periodistes a temps parcial en l'audiovisual, sota contractes establerts a aquests efectes.

Els sindicats anuncien que si l'administració cedeix davant els empresaris, es reserven la possibilitat de presentar totes les demandes d'atur parcial que excloguin els pigistes. També diuen que «amb els seus delegats i representants a les empreses, cridaran a la mobilització de tot el sector, tant en plantilla com a la peça, per fer respectar els drets d'aquests últims».