Diu la llei de la CCMA reformada que els membres del Consell de Govern -que han de tenir “mèrits professionals rellevants”- han de ser elegits pel Parlament, primer per majoria de dos terços, i en segona votació per majoria absoluta, “després que el Consell de l’Audiovisual els proposi i en verifiqui la idoneïtat, d’acord amb criteris estrictes de competència professional”. “A aquest efecte, s’ha de valorar especialment que hagin exercit funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament, o funcions de responsabilitat similar, en entitats públiques o privades”. Aquests mèrits “han de ser justificats de manera concreta” en l’informe sobre els candidats que ha de fer el CAC.

Però la versió difosa per molts mitjans de comunicació i probablement la que respon més als fets, és que “per llei” el Consell de Govern, ara de sis membres, l’han de formar tres representants nomenats per CiU (i es dóna per fet que un d’ells d’unió), dos pel PSC i un pel PP, deixant fora propostes d’altres grups parlamentaris.

Això és una veritable perversió de la lletra i de l’esperit de la Llei de la CCMA, que es va acordar fa quatre anys per allunyar els mitjans de la Corporació del poder polític i per garantir la seva independència, defensada com a condició sine qua non per les normatives europees sobre l’audiovisual per a una bona funció de servei públic. Atenent a que la disposició final de la Llei, que firma el President Artur Mas, diu que “ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir”, creiem que podem exigir als grups parlamentaris i al CAC que extremin el rigor i no actuïn en sentit contrari als objectius declarats de la Llei en el seu preàmbul, molts cops contradit per l’actuació governamental i partidista.

Només actuant així es podran esvair les malfiances que aquesta reforma de la Llei, amb l’excusa de l’austeritat i l’agilitat que es poden aconseguir d’altres maneres, s’ha fet justament per trair-ne el sentit, que era deslligar els períodes d’actuació dels directius de la CCMA de les legislatures parlamentàries, com una de les formes d’assegurar-ne la independència. Com molts sectors socials i professionals, ens temem que la reforma respon a la idea partidista que reclama que qui ha guanyat les eleccions ha de controlar els mitjans públics, una concepció ben antiga i ben poc europea de la seva funció, que situarà Catalunya per darrera d’altres legislacions posteriors, però més avançades, com la llei de RTVE, que tot i que es vulnera també en la pràctica a l’hora de pactar el director general manté almenys la necessitat de majoria qualificada per a la seva elecció i per a les decisions del Consell d’Administració. Unes decisions que a la CCMA afecten de ple al dimensionament de les seves empreses, tema cabdal per les pressions dels interessos privats al sector, que tenen una gran comprensió de la majoria política fàctica que s’albira dominarà el nou Consell de Govern de la Corporació si es fa d’acord amb els criteris que denunciem.

Per això des de l’SPC apel•lem al compliment estricte de la Llei pel que fa a l’elecció dels membres del Consell de Govern i a deixar fora els criteris partidistes o d’afinitat ideològica a l’hora de proposar-los o de triar-los. No fer-ho podria ser constitutiu d’un frau de llei.

Barcelona, 2 de març de 2012