Aquest 3 de abril ha donat inici la campanya de suport al fotògraf freelance Ricard Garcia Vilanova que va estar segrestat a Síria durant més de sis mesos conjuntament amb el periodista d’El Mundo Javier Espinosa. Els dos havien estat capturats el 16 de setembre i van ser alliberats el passat 30 de març. Uns dies abans ja havia recuperat també la seva llibertat el periodista d’El Periódico de Catalunya Marc Marginedasa, que al seu torn havia estat segrestat el 4 de setembre passat. Però mentre Espinosa i Marginedas van tenir durant aquest període el suport econòmic de les seves respectives empreses perquè estaven en nòmina, no era igual el casl de García Vilanova, qui no ha tingut cap ingrés mentre va estar en poder dels seus captors. Durant aquest període cap empresa periodística ha sufragat les seves despeses fixes. Per això, el comitè de suport que es va crear abans que fossin alliberats, liderat pel periodista Gervasio Sánchez, ha impulsat una campanya per ajudar financerament Garcia Vilanova. Aquesta iniciativa consisteix en l’edició d’un llibre amb els treballs d’aquest fotògraf que des de la professió s’hi hauria de col·laborar adquirint un exemplar. En aquest enllaç hi ha tota la informació sobre el projecte. L’SPC i la FeSP hi donen el seu suport i demanen al conjunt de la professió que hi participi adquirint un exemplar d’aquest llibre. Demanen també als comitès d’empresa dels mitjans de comunicació que s’impliquin en el projecte i que el difonguin a les empreses.

L’obra porta per títol Lybia Close Up i és el resum del magnífic treball fotogràfic que va realitzar Ricard García Vilanova a Líbia, conflicte que ha cobert pràcticament des del seu inici. En l’explicació del projecte a Verkami s’afirma que «possiblement estem davant d’un dels treballs més complets de la guerra en aquest país». Félix Flores és l’autor dels textos, Edith Stone és la responsable del disseny, Jon Lee Anderson, el prologuista, i l’editorial Blume, la responsable de la publicació. Tots ells i la plataforma Verkami, que col·labora d’una manera especial, han renunciat a tots els seus drets per fer possible que els beneficis d’aquest projecte serveixin per pagar les despeses fixes que aquest fotoperiodista acumula des del primer dia del seu segrest.