Davant l'esperpent en què s'ha convertit la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) exigeix una vegada més que es posi fi a la ingerència política i governamental en la gestió del mitjans dependents de la Generalitat. No deixa ja de ser una sorpresa que l'eterna Presidenta "en funcions" de la Corporació, Núria Llorach, que substitueix Brauli Duart, aconsegueixi fer notícia de la derrota en la votació per fer fora Saül Gordillo de la direcció de Catalunya Ràdio. La crisi evidencia el grau de descomposició del Consell, reduït a quatre persones amb el mandat caducat, i que no han estat substituïdes per la incompetència, volguda o per deixadesa, dels grups parlamentaris, que nou mesos després d'aprovar per unanimitat la reforma de la Llei de la CCMA han estat incapaços de procedir a la renovació del Consell en base als criteris d'independència i professionalitat contrastades previstos a la Llei.

La crisi ha evidenciat la decadència i la inoperativitat d'aquest Consell, corretja de transmissió d'unes poques forces polítiques. La segona sorpresa ha estat saber que en la mateixa sessió en que es va dividir, l'òrgan de direcció de la Corporació va encarregar-se d'elaborar el concurs públic per a l'elecció dels directors de TV3 i de Catalunya Ràdio. I això ha succeït després que no pogués fer fora Saül Gordillo, amb el consegüent desànim i desconcert de la plantilla, i quan no s'ha avançat en les propostes per a un nou Consell, que és el que lògicament hauria de preparar aquest concurs, d'acord amb els principis de la Llei reformada, que no són els que ha seguit l'actual, des del 2012.

Tot plegat confirma que assistim a la fase final d'aquest Consell, que a més de presidencialista i governamentalitzat, és el que va voler aplicar un ERO letal a les plantilles dels mitjans i rebaixes salarials fora de mida, a més d'intentar privatitzar a favor del grup Godó la gestió i venda de la publicitat de la CCMA.

Per això des de l'SPC reiterem la crida als grups parlamentaris perquè, al marge de les expectatives electorals, procedeixen a renovar el Consell, abans que no es compleixi un any des de l'aprovació de la Llei. Una norma que contempla un mandat de sis anys als consellers de la Corporació justament per fer la tria independent al mapa parlamentari de cada moment. Perquè els mitjans públics han de ser això, públics, i no governamentals ni expressió de la correlació de forces política de cada mandat.

Sense Mitjans Públics Lliures no hi ha democràcia

22 de juliol de 2020