Com ja va passar en ocasió de la vaga general del 29 de març, en la del 14 de novembre es van tornar a repetir les agressions als informadors. En aquesta ocasió l’afectat principal va ser el periodista Manu Simarro qui, lluint l’armilla acreditativa, va rebre l’impacte d’una bala de goma llançada per un agent antiavalots en un lloc on no hi havia manifestants de cap mena, és a dir amb una clara intencionalitat. No és la primera vegada que Simarro és assetjat pels antiavalots dels Mossos d’Esquadra ja que, en d’altres ocasions, ha estat insultat i intimidat per agents que l’han reconegut quan cobria la informació en diferents punts de Barcelona.

Els fets van succeir a la cruïlla dels carrers Argenter i Sant Pere Mitjà, on Simarro es trobava en companyia d’altres professionals. Els manifestants ja s’havien dispersat quan pel carrer Sant Pere més baix van passar dues furgonetes de Brigada Mòbil i es van aturar a la cruïlla amb Argenter. Aleshores d’una d’elles (la -612) va baixar un mosso –escopeter– i va apuntar-los. Simarro es va girar com per marxar i va ser quan va rebre el tret a la cama, quan la seva armilla que l’acreditava com a informador era ben visible, igual que també era notòria l’absència de manifestants pel voltant.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació reclama al conseller d’Interior en funcions, Felip Puig, i als comandaments dels Mossos d’Esquadra que determini les responsabilitats que s’escaiguin perquè comportaments d’aquest estil no són admissibles per part de les forces de seguretat, que no han d’Impedir o obstaculitzar la tasca dels informadors que equival a vulnerar el dret a la informació de la ciutadania, protegit a l’article 20 de la Constitució i al 52 de l’Estatut de Catalunya. Colpejar un periodista que llueix la preceptiva armilla és menysprear els acords d’Interior amb les organitzacions professionals.