El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) mostra la seva satisfacció per l'indult del periodista marroquí Alí Lmrabet i d'uns altres cinc professionals més que havien estat condemnats a diferents penes de presó per les seves informacions. Especialment paradigmàtic és el cas d'Lmrabet, que estava en vaga de fam des del 30 de novembre de 2003 i després d'haver-ne fet una altra durant més d'un mes i mig entre els mesos de maig i juny de l'any passat.

Ens adrecem a tots els grups parlamentaris amb representació al Parlament de Catalunya per recordar-vos, en relació a la pròxima renovació dels membres del consell d'administració de la CCRTV, que la Llei de Creació de la Corporació, de 1983, estableix, en la seva Secció Tercera, article 4rt., el següent: "El Consell d'Administració es compon de 12 membres, elegits pel Parlament mitjançant majoria de 2/3, entre persones de rellevants mèrits professionals"  (el subratllat és nostre).

A petició del director de Centres Territorials de TVE, Angel Urreztieta, es va dur a terme una reunió en la qual van participar el comitè d'empresa de TVE a Balears, el director del Centre, Vicente Enguídanos, i el director de Centres Territorials, Angel Urreztieta. L'únic punt de l'rdre del dia: la petició, per tercera vegada, per part del comitè d'empresa, que Vicente Enguídanos sigui destituït.

La revista Cuadernos del Sureste, editada al municipi canari d'Arrecife, a l'illa de Lanzarote; i el seu director, Jorge Marsá, han estat condemnats pel Jutjat de Primera Instància d'Arrecife a pagar una indemnització de 9.000 euros al secretari de l'Ajuntament d'aquesta localitat, Felipe Fernández Camero, per haver vulnerat el dret a l'honor d'aquest càrrec públic. Els fets es refereixen a un reportatge publicat per aquesta revista -de periodicitat semestral, en format llibre i que es dedica als treballs d'investigació- que, titulat El secretario. El quinto poder, es referia a les activitats del secretari de l'Ajuntament d'Arrecife, Felipe Fernández, que combinava la seva activitat municipal amb un despatx privat que mantenia obert al marge del seu càrrec públic.

Aquesta setmana ha quedat formalitzada definitivament la nova majoria d'esquerres a la Generalitat de Catalunya. D'entrada, aquest govern tripartit hauria d'obrir esperances entre els professionals de TV3 i d'altres mitjans públics que reclamem des de fa molts anys uns mitjans públics independents, plurals i desgovernamentalitzats. PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA han estat les úniques formacions polítiques que han respost positivament a la crida dels professionals per un canvi de model dels mitjans audiovisuals públics: reforma de la Llei de la CCRTV, elaboració d'una llei de l'audiovisual catalana, reforma de l'elecció dels òrgans rectors dels mitjans... Tant és així, que els tres grups han incorporat aquest nou model al seu programa de govern on manifesten la intenció de "blindar la seva independència i professionalitat (de la CCRTV) i la dels seus mitjans respecte al govern".

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) i l'SPC celebren que el Congrés dels Diputats hagi escoltat les peticions de diferents organitzacions d'informadors, i fins i tot del Defensor del Poble, i hagi acordat modificar la Llei d'Enjudiciament Civil perquè les condemnes a periodistes o mitjans de comunicació dictades en primera instància no puguin ser executades fins que siguin fermes. Fa ara dos anys, la FeSP va expressar públicament el seu pesar perquè un modest setmanari de Cantàbria, La Realidad, es veiés obligat a tancar després de ser condemnat a pagar una indemnització de 120.000 euros (vint milions de pessetes) i gairebé 40.000 més en concepte d'interessos i costes, per haver publicat uns comentaris satírics sobre Carlos Sáiz, secretari general del PP d'aquesta comunitat autònoma.

El Ple del Congrés dels Diputats va rebutjar, en la sessió celebrada el 9 de desembre passat, amb els vots en contra del PP i l'abstenció de CiU, la proposta d'Izquierda Unida de crear un Estatut del Periodista Professional per garantir la independència dels periodistes i els seus drets i deures, per tal de fer realitat el dret a la informació de la ciutadania que consagra l'article 20 de la Constitució. Van votar a favor de la proposta d'IU un total de 112 diputats dels grups Mixt, PSOE i IU. En contra va haver-hi els 158 del PP i 15 abstencions, de CiU

La incertesa al voltant de la formació del nou govern català es reflecteix en la situació que viuen les empreses de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Com que la passada legislatura no es va canviar la Llei de la Corporació que, calcant l'Estatuto de RTVE de 1980 atorga al govern la competència de nomenar el director general i deixa a l'oposició el peixet d'enviar al consell d'administració representants seus en un òrgan sense gairebé competències, ara, tant TV3 com Catalunya Ràdio i altres empreses, estan pendents del resultat final del color del govern per saber "a qui pertanyeran". Tot això per ser clars i sense embuts, malgrat les parafernàlies verbals sobre la independència dels mitjans, etc., que fins i tot el PP escriu en el seu programa electoral.

La primera convenció de periodistes es va celebrar a Cadis

Foto: Eduard Farinyes

El Fòrum d'Organitzacions de Periodistes (FOP) està integrat per les organitzacions de periodistes de CCOO i UGT, la FAPE, el Col.legi de Periodistes de Catalunya i l'SPC, i va celebrar la primera convenció fa dos anys a Cadis. La convocatòria està oberta a totes les organitzacions de periodistes de l'Estat i a qui vulgui acudir-hi a títol personal dins de les normatives reglamentàries establertes pels convocants.

La introducció del castellà com a llengua habitual en amples espais de la nova programació de Ràdio-4 ha malmès la suposada intencionalitat dels actuals directius de la casa, i de la direcció de RNE a Madrid, de renovar la programació de l'emissora per tal d'augmentar-ne l'audiència. Una audiència que si havia caigut en picat en els darrers anys -del 83 cap aquí- no era només per la inabastable competència de Catalunya Ràdio, sinó també per la impenitent desídia -i reiterada ignorància- dels directius tant de Barcelona com de Madrid cap aquesta emissora que va ser la primera en utilitzar el català com a llengua de comunicació radiofònica.