Dia Internacional de la Dona. La crisi ha afectat més les periodistes, que en molts casos treballen a la peça, sense cap seguretat, per poder conciliar la seva professió amb la vida personal i familiar.

El Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març, arriba un any més sense que les treballadores tinguin les mateixes condicions laborals i professionals que els homes: cobren salaris inferiors pel mateix treball i amb la mateixa preparació, segueixen ocupant-se més que ells de la família però no se’ls facilita la conciliació, ocupen molts menys llocs de responsabilitat en les empreses i, en molts casos, pateixen assetjament sexual en el treball.
Aquest retrat de la situació és vàlid per a qualsevol sector i també per als mitjans de comunicació. Quantes dones a Espanya dirigeixen diaris, emissores de ràdio o cadenes de televisió? Gairebé es poden comptar amb els dits de les mans, malgrat que al món del periodisme elles superen al nombre d’homes.

L’Organització de Nacions Unides (ONU) commemora aquest any el 8 de març amb el lema “Per un planeta 50-50 al 2030. Fem el pas per a la igualtat de gènere”. La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) se suma a aquesta convocatòria i fa una crida a tots els partits, sindicats i organitzacions professionals i ciutadanes perquè treballin no solament un dia a l’any sinó els 365 per aconseguir que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat i no es quedi únicament en convocatòries com aquesta, manifestos o lleis que no es compleixen.

La crisi econòmica ha afectat tots els treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació, però ha tingut una incidència més gran en les dones. Entre milers de col·laboradors/es que treballen en condicions precàries, sense contracte i sense cap seguretat laboral, moltes són dones que han hagut d’optar pel periodisme a la peça –de vegades, fins i tot, després de renunciar a un lloc de plantilla– per poder conciliar la seva professió amb la seva vida personal i familiar. En els últims anys, les empreses han reduït les tarifes a aquest col·lectiu i han prescindit de moltes d’elles per estalviar costos, sense que hagin tingut dret a cap indemnització.

La FeSP insisteix, una vegada més, en la necessitat que el Govern reguli per llei la professió periodística i la situació dels que treballen a la peça, perquè és l’única manera de garantir que es compleixi de manera efectiva el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania, i també la igualtat d’homes i dones tant salarial com d’oportunitats en el treball.

7 de març de 2016