Ara pretenen imposar blocs electorals cronometrats a les TV privades

S’acosten les eleccions al Parlament de Catalunya sense que la majoria de partits polítics parlamentaris hagin afluixat en la seva concepció que el dret a la informació consagrat a la Constitució es pot acotar i encotillar en funció d’uns resultats electorals anteriors a l’hora de fer la informació, com si es tractés dels espais gratuïts de propaganda, els únics sobre els quals la Llei Electoral dóna competències a la Junta Electoral Central. Una concepció que van intentar plasmar en la nova Llei Electoral de Catalunya, que no va prosperar per les divergències en altres àmbits.

Però ara s’ha reactivat a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats el debat sobre la reforma de la Llei Electoral espanyola, que incorpora com a gran aportació que les televisions privades també apliquin el sistema de blocs electorals cronometrats i ordenats en funció dels darrers resultats electorals. I això, en nom dels principis del pluralisme i la neutralitat informativa, que a parer nostre són del tot oposats a la diferència de tracte a les formacions polítiques, i invocant –correctament- que les empreses privades emeten per una concessió pública.

Curiosament aquest principi no s’ha plasmat en la recentment aprovada Llei General Audiovisual, en què totes les obligacions es limiten a les radiotelevisions públiques, i gairebé cap a les privades, i que encara espera que es creï el Consell Audiovisual que les supervisi.

Per això trobem desafortunat i oportunista l’apel.lació als deures de les privades per uns objectius intervencionistes que portaran a què empresaris i sectors neoliberals s’apuntin a la defensa de criteris periodístics professionals, però barrejant-los amb els seus interessos particulars. També cal lamentar que formacions polítiques que s’havien pronunciat contra el sistema de blocs electorals cronometrats hagin pactat aquesta extensió a les televisions privades. Amb aquest argument, caldria també aplicar-ho a la premsa escrita, que al cap i a la fí rep també subvencions públiques.

Per tot plegat cridem novament al seny dels partits polítics perquè entenguin que si tenen greuges amb el tractament informatiu a l’audiovisual, sigui públic o privat, lluitin per defensar una informació lliure i sense ingerències, garantint als professionals unes estructures no partiditzades i uns mecanismes d’intervenció com els Estatuts de Redacció i els Comitès Professionals.

Barcelona, 2 de juliol de 2010