Avui es compleixen 24 anys del Congrés Constituent del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), els dies 19 i 20 de juny de 1993, com a una organització «Democràtica, Professional, Independent, Pluralista i Unitària». El 2009 hi vam afegir el 'cognom' de Sindicat de Professionals de la Comunicació. 24 anys en els quals hem treballat molt per a la dignificació de les condicions de treball laborals i professionals dels informadors. 24 anys en els quals un dels nostres objectius principals ha estat que –tal com ho està en la majoria de països del nostre entorn– es regulés el sector de la comunicació per garantir el Dret a la Informació de la ciutadania.

Però fins ara no ho hem aconseguit. Cert que cada cop estem més a prop, gràcies a la insistència professional i ciutadana i gràcies també a la cada cop millor receptivitat dels grups parlamentaris a la necessitat d'afrontar aquesta qüestió. Però encara som massa lluny. Amb l'Estatut de Catalunya del 2006 crèiem que seria, si no imminent, sí un procés més àgil la promulgació d'una Llei de Garantia del Dret a la Informació. I ho crèiem perquè a l'Estatut –gràcies a la insistència de l'SPC en el procés participatiu en la seva elaboració– hi consta un article, el 52, que estableix les obligacions de la Generalitat per, justament, garantir el dret de la ciutadania a rebre una informació de qualitat.

Des que l'Estatut va entrar en vigència, ens hem reunit –en totes les legislatures– amb els grups parlamentaris i amb els responsables de l'àrea en els diferents Governs instant-los a desenvolupar legislativament aquest article 52. També ho hem fet en aquesta, que ara està a punt de tancar per a la pausa estival el seu període de sessions. Ens hem reunit amb Junts Pel Sí (Jordi Cuminal i Sergi Sabrià), Catalunya Sí que Es Pot (Marta Ribas), PSC (David Pérez i Assumpta Escarp), Ciutadans (Fernando de Páramo), PP (Esperanza Garcia) i la CUP (Albert Botran). També ho hem fet amb el Secretari de Comunicació, Miquel Martín Gamisans.

Tots ells –tret del grup de JXSí– ens han mostrat la seva predisposició a afrontar i promoure el tràmit parlamentari d'elaboració d'una llei d'aquestes característiques. Els diputats del grup majoritari de la cambra, en acabar la corresponent entrevista, ens van dir que en breu temps ens dirien quina era la seva posició sobre la qüestió. D'això –ja en fa més d'un any i tot i els nostres requeriments– seguim esperant la seva resposta. Fins i tot hem escrit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, apel·lant a la seva condició de periodista, promogués un pronunciament del seu grup. Ni així. Recentment ens hem tornat a dirigir a la resta de grups parlamentaris per explicar-los la situació i demanant-los que assumissin la iniciativa vista la desídia mostrada pel grup majoritari. Entenem el seu argument que sí aquest grup participés en el procés de regular un dret tan democràticament important com el de la informació, tot seria més fàcil i més àgil, però com que aquest no és el cas, és pel que els hem sol·licitat que facin un pas endavant.

Cal destacar que fins ara només estem parlant d'iniciar la tramitació parlamentària d'una llei que reguli un dret democràtic fonamental, insistim, com ho està en bona part dels països europeus i d'arreu del món. No estem parlant de continguts, que això, en tot cas, ja vindrà més endavant. Defensem aquesta regulació perquè es tracta d'un dret que pertany a la ciutadania i que per tant, l'administració té l'obligació d'establir les bases –els drets i deures– dels professionals que l'han de servir a la ciutadania. Com l'educació, la sanitat o la justícia.

Òbviament no resumim la nostra trajectòria només en relació a aquesta qüestió. En aquests 24 anys ens hem convertit en un referent de la professió en les qüestions més transcendents del sector, només cal anar a la nostra pàgina web per comprovar-ho. En qualsevol cas, celebrem aquests 24 anys de vida satisfets per la feina feta, conscients que podríem haver-ne fet més i millor. Ho seguirem intentant en els pròxims 24.

19 de juny de 2017