La commemoració del Dia Internacional del Treball, l’1 de maig, i del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el 3 de maig, arriba aquest any en plena crisi en el sector de la comunicació i especialment de la premsa. I també amb retrocessos alarmants de les llibertats democràtiques bàsiques, com les d’expressió i d’informació. El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) denuncia la degradació de les condicions laborals i professionals dels i les informadors/res, que repercuteix inevitablement en la qualitat dels continguts.

Al llarg d’aquest any han continuat els acomiadaments de periodistes i de treballadors de la comunicació, sobretot en un dels grups empresarials més importants del sector, el Grupo Zeta, que ha imposat uns ERO agressius a l’Sport i a El Periódico de Catalunya, i ha tancat capçaleres històriques com les revistes Tiempo i Interviú. També hi ha hagut un ERO a El Punt-Avui, amb tancament de la delegació de Barcelona. El Diari de Sabadell va acomiadar tota la plantilla i una part continuarà amb la nova empresa que ha comprat la capçalera per fer la nova edició i amb una nova aposta digital.

Mentrestant, s’agreuja una de les injustícies més flagrants al sector, que és la desprotecció social del col·lectiu cada cop més nombrós a la professió, que és el dels professionals “a la peça” i els falsos autònoms, les víctimes principals de la desregulació laboral del sector. Això contrasta amb la protecció d’aquest col·lectiu a països propers com França, Itàlia o Portugal, on s’ha legislat al respecte. Cal que els poders públics assegurin el dret a la informació de la ciutadania, com diu l’article 52 de l’Estatut de Catalunya, i això exigeix garantir l’estabilitat laboral dels professionals de la comunicació. Objectiu que també reclama la derogació de la reforma laboral, aturada pel govern del PP, i que només ha servit per incrementar la precarietat a les empreses.

Paral·lelament, els professionals i tota la ciutadania estan patint una greu precarietat democràtica, pel manteniment de la Llei Mordassa, i per les reformes del Codi Penal, que han provocat una involució de drets i llibertats. El resultat ha estat un increment exagerat de sancions i condemnes, com la recent d’una companya de Catalunya Ràdio en exercici de la seva feina, i que afecten drets com el d’expressió, informació, reunió i manifestació. Recordem també que prop de 400 sindicalistes han estat imputats o condemnats per manifestar-se o formar part de piquets informatius en situacions de vaga.

D’altra banda, i perquè afecta de ple al dret a la informació, l’SPC denuncia la greu situació d’RTVE, per la seva parcialitat i dependència del govern del PP, criticada pels professionals i organitzacions de consumidors i per diverses organitzacions internacionals. La darrera maniobra del PP ha estat bloquejar el concurs públic per renovar la cúpula de l’ens públic estatal, aprovat per llei ja fa un any, i que demostra la seva voluntat de seguir controlant-la amb finalitats partidistes. Igualment, a Catalunya hauria de culminar la reforma de les lleis audiovisuals (CCMA i CAC), acordada a la darrera legislatura, per retornar a la majoria qualificada i al consens per elegir els seus òrgans rectors i apartar els mitjans de la Corporació del centre del debat polític i del control governamental.

L’1 i el 3 de maig també arriben després de les grans mobilitzacions del 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, reforçades aquests dies per les protestes massives contra la sentència del cas La Manada, i de les protagonitzades pels pensionistes contra el govern de Madrid. La desigualtat salarial entre homes i dones, el sostre de vidre que també pateix la dona periodista a la majoria de mitjans de comunicació, i la invisibilitat o la distorsió de la seva imatge en els continguts dels mitjans, empobreixen la qualitat de la informació i per tant, perjudiquen el conjunt de la societat. També recordem que els professionals a la peça és un col·lectiu molt feminitzat, de manera que la falta de regulació i de protecció social contribueix a la discriminació de les periodistes i a consolidar la bretxa salarial entre homes i dones.

Igualment defensem unes pensions dignes per quan s’acaba la vida laboral. La Constitució espanyola obliga els poders públics a garantir uns ingressos suficients a les persones de la tercera edat, perquè puguin tenir una vida digna. L’atur està castigant totes les franges de la professió, i les persones amb més de 55 anys no són una excepció. Cal garantir un sistema públic de pensions dignes que no deixi ningú pel camí.

Per tot això cridem a participar en els diversos actes i manifestacions que se celebren amb motiu de l’1 i el 3 de maig. Concretament a les manifestacions convocades l’1 de maig a diferents ciutats catalanes. A Barcelona fem una crida als professionals de la comunicació a participar plegats per a la qual cosa faríem una primera cita a la porta del sindicat, a Roger de Llúria, 5, a les 11.15 hores del matí.

Per al dia 3 de Maig convidem a sumar-se a l’acte lúdic-reivindicatiu que hem organitzat amb altres entitats als Jardins Jaume Perich, a partir de dos quarts de la tarda.

LA NOSTRA PRECARIETAT ÉS LA TEVA DESINFORMACIÓ

30 d’abril de 2018