Els canvis polítics a Espanya des de l'11-M han creat un escenari inesperat fa uns mesos i que afavoreix les expectatives de canvi radicalment democràtic en els mitjans de comunicació públics, en la línia del que reivindiquen els professionals que hi treballen des de fa anys per garantir a la ciutadania el seu dret a la informació i a una programació digna.

De esquerra a dreta, Enric Bastardes, secretari general de la FeSP; Miguel Tuñez, dega de la Facultat de Periodisme de Santiago

Foto: Xabier Arkotxa

Prop de cinquanta periodistes gallecs donen suport a la creació d'un sindicat professional en adherir-se al procés constituent que es va posar en marxa el 5 de juny passat a Santiago de Compostela. Aquesta decisió va ser presa en el marc d'una Jornada organitzada pel Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia (CPXG) sobre Precarietat i desinformació, en col·laboració amb la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP).

El canvi en el Govern espanyol creava unes condicions immillorables perquè l’enquistada batalla partidista pel control dels mitjans públics pogués desbloquejar-se, en desaparèixer l’argument que duia cada govern, -central, autonòmic o local- a apropiar-se de la seva radiotelevisió per compensar les que controlava l’antagonista. Sobretot perquè el PSOE, com els partits del Govern català, es va compromèter a “acabar amb la televisió de partit”.

La determinació dels periodistes dels mitjans públics que, sobretot en els últims mesos, hem plantat cara a la imposició política dels blocs electorals, ha provocat un canvi d’actitud del consell d’administració de la CCRTV. De no voler-nos ni escoltar hem passat a unes noves condicions que redueixen la ingerència dels partits en època electoral.

Amb l'obertura del nou període de sessions al Congrés de Diputats, el Grup Parlamentari d'Esquerra Verda (IU-ICV) ha tornat a presentar a la mesa de la cambra les seves propostes de llei d'Estatut del Periodista Professional i de Regulació Laboral dels periodistes. Com es recordarà, al final de la legislatura anterior, el mateix grup havia presentat aquests dos projectes de llei, que van ser rebutjats per la majoria absoluta del PP i l'abstenció de CiU. Els dos projectes transcriuen gairebé totalment els termes de les propostes elaborades pel Fòrum d'Organitzacions de Periodistes, del qual l'SPC és fundador i en què participa la FeSP.

Els professionals dels mitjans de comunicació públics estem en contra dels blocs electorals perquè no ens permeten exercir el paper que tenim assignat en les societats democràtiques.

Per al Sindicat de Periodistes de Catalunya, les dates de l'1 i el 3 de maig -Dia Mundial del Treball i Dia de la Llibertat de Premsa respectivament- sempre han anat plegades, sempre han estat les dues cares de la mateixa moneda. La precarietat laboral dels treballadors de la informació ha estat un terreny abonat per a la manipulació i la distorsió de la realitat. És a dir, per a la vulneració, al mateix temps, de dos drets fonamentals reconeguts en tota legislació democràtica, com són el d'un treball digne i el de rebre una informació plural i veraç.

La Comissió de Drets de la Ciutadania del Parlament Europeu va adoptar el 30 de març passat una resolució en defensa del pluralisme dels mitjans de comunicació i de la llibertat de premsa. El portaveu de la Federació Europea de Periodistes (FEP), Gustl Glattfelder, ha lloat aquesta decisió dient que es tracta "d'una notícia molt bona per a tots els periodistes i els treballadors dels mitjans a Europa". Els eurodiputats han demanat a la Comissió Europea que prepari una directiva per salvaguardar el pluralisme dels mitjans a Europa amb una atenció especial per l'existència de posicions dominants en el mercat que puguin ser considerades com un obstacle per al pluralisme.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i la Guàrdia Urbana de Barcelona han establert un protocol d'actuació per evitar que es produeixin conflictes en el decurs de la cobertura informativa de l'actualitat ciutadana. Aquest acord és conseqüència de la queixa presentada per l'SPC davant l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, per la desmesurada actuació del grup antivalots de la policia municipal en ocasió del desallotjament d'un immoble al districte de Ciutat Vella, el passat 27 de febrer. Com a resultat d'aquest incident, un càmera de TVE va ser agredit per un agent i a un fotògraf d'El Mundo se li van causar danys al seu equip fotogràfic.